Acceso usuarios
Tot i que la taxa de mortalitat era molt elevada a Mauthausen, els supervivents ens parlen d�»activitats esportives». Aquest estudi mostra que aquest terme, de fet, fa referència a dues menes diferents de pràctiques: els exercicis físics punitius i les activitats esportives reals. També demostra que els propòsits d�aquestes pràctiques depenien de l�status dels presoners dins la jerarquia del camp i, per tant, del poder que s�exercia sobre els personers. Tot i mantenir algunes característiques comunes amb les activitats educatives que duien a terme les SS, els exercicis físics que s�imposaven a presoners sense cap responsabilitat específica dins el camp eren �atesa la seva duresa i repetició� un mitjà altament repressiu per tal d�esclafar-los deliberadament. Pel que fa a les activitats esportives, eren una forma d�activitat de lleure dissenyada per als presoners amb un alt status dins la jerarquia del camp. A través d�aquests mitjans, les SS miraven de garantir la col·laboració activa dels presoners en l�autogovern del camp, però també hi van trobar una oportunitat per a la seva pròpia distracció. Per a alguns presoners, aquesta dimensió d�entreteniment va esdevenir una part d�una estratègia més general que els va permetre de sortir de la deshumanització que van patir a les mans de les SS.
Although the death rate was extremely high in Mauthausen, survivors speak about «sports activities». This study shows that this term actually referred to two different kinds of practices: punitive and recreational physical exercises. It also demonstrates that the purposes of those practices depended on the status of inmates in the camp hierarchy, and thus on the power exerted over inmates. While they retained certain common features with the educational activities carried out by the SS, the physical exercises imposed on prisoners with no specific responsibilities in the camp were � because of their fierceness and repetition � a highly repressive means for deliberately crushing them. As for sports activities, they were a form of leisure activity designed for prisoners of high status in the camp hierarchy. Through these means, the SS intended to ensure the active collaboration of prisoners in camp self-government, but they also found there an opportunity for their own entertainment. For some prisoners, this entertaining dimension became part of a more general strategy enabling them to rise above the dehumanization they suffered at the hands of the SS.
