Development is a complex concept or category today only adjectives with the concepts of «human or sustainable», to highlight that there are minimum conditions and quality of life as well as care and protection of the environment and use of renovabilitat energy and resources that are essential to any action which seeks to fit into development processes continuously. Social capital in its socio-economic perspective, it is now considered as one of the conceptual constructs relevant to explain the dynamics of development of a community in a territory. Development cooperation requires adequate levels of capital both at the micro level, that is, collective action involved in the initiative, high level of intra-relationships and cooperation between public institutions (with credibility and efficiency) and citizenship articulated and organized macro level. It seems clear that the variable capital, defined by the behavior of trust, reciprocity and prosocial behavior and its relationship to the development of a sense of belonging, social identity and civic engagement must be taken into account when considering the cooperation programs for development of a country or region, that is, it must be considered along with other types of capital (physical, natural and human). In short, social capital may play a role in the generation of a new policy from the local level if it serves to enrich the expectations of excluded groups and to build confidence in social change. It is necessary to enrich their expectations and generate enough motivation to take risks. The enrichment of the expectations is generated through relations with other groups and sectors, especially the State and intermediate-minded organizations working for social change. The social capital approach can be used to promote this dynamic that is fundamentally political. The view proposed is that it is absolutely necessary to examine the ties and possible areas of contact between micro social levels, medium and macro, if the intention is to promote the development.
El desenvolupament és un concepte o categoria complexa que avui sol adjectivar-se amb els conceptes «humà» o «sostenible» per destacar que existeixen mínims de condicions i qualitat de vida, així com de cura i protecció del medi ambient i de renovabilitat i ús d’energies i recursos, que són imprescindibles per a qualsevol acció que vulga inserir-se en processos de desenvolupament amb continuïtat. El capital social, en la seua perspectiva socioeconòmica, es considera avui dia com un dels constructes conceptuals rellevants per a explicar les dinàmiques de desenvolupament d’una comunitat en un territori.
La cooperació al desenvolupament requereix uns nivells adequats de capital social tant a nivell «micro», és a dir, d’acció col·lectiva implicada en la iniciativa –nivell elevat de relacions intracomunitàries–, com de cooperació entre institucions públiques (amb credibilitat i eficiència) i una ciutadania articulada i organitzada a nivell «macro». Sembla clar que la variable capital social, definida pels comportaments de confiança, reciprocitat i conducta prosocial i la seua relació amb el desenvolupament del sentit de pertinença, d’identitat social i el compromís cívic, es deu tenir en compte a l’hora de considerar els programes de cooperació al desenvolupament d’un país o una regió, és a dir, que ha de considerar-se juntament amb els altres tipus de capital (físic, natural i humà). En definitiva, el capital social pot jugar un paper en la generació d’una nova política des del local si serveix per enriquir les expectatives dels grups exclosos i per enfortir la seua confiança en el canvi social. És necessari enriquir les seues expectatives i generar la motivació suficient per afrontar riscos. L’enriquiment de les expectatives es genera a través de les relacions amb altres grups i sectors, especialment l’Estat i les organitzacions intermèdies amb vocació de treball pel canvi social. L’enfocament del capital social pot servir per impulsar aquesta dinàmica, que és fonamentalment política. El punt de vista que es proposa és que és totalment necessari examinar els vincles i possibles espais de trobada entre els nivells socials «micro», mitjà i «macro», si la intenció és promoure el desenvolupament.