Aquest article consta de dues parts. En la primera part es comenta la comprensió psicoanalítica de l�autisme, a partir del pensament teòric de diferents autors del camp de la psicoanàlisi. Alhora, es mostren les correlacions que hi ha entre aquests autors i les aportacions neurocientífiques. També es fa una revisió integradora de diferents investigacions sobre l�etiologia. A partir de la comprensió del funcionament mental autista es teoritza al voltant de les dificultats d�aquests nens per accedir al pensament simbòlic i s�apunten diferents actituds terapèutiques per ajudar-los a desenvolupar la comunicació i el simbolisme. En la segona part es presenta un mètode a partir de l�esquema psicopedagògic de Coromines i d�altres aportacions terapèutiques basades en la integració sensorioemocional, la imitació, la sintonia, la reciprocitat, la comunicació infraverbal en la interrelació pares-nen, i psicoanalista o psicoterapeuta-nen, tenint en compte la intersubjectivitat primària i l�atenció conjunta primària. Es descriuen vinyetes del tractament psicoterapèutic psicoanalític d�una nena de tres anys i de la psicoanàlisi d�un nen de 5 anys. Es comenten les evolucions d�aquests casos i d�altres.