Acceso usuarios
En aquest article, l'autora parla als pares i mares de la importància de dialogar amb els fills. A partir de la visió antropològica que entén l'ésser humà com un ésser constitutivament fet per al diàleg -al qual a més no pot renunciar sense posar en perill el seu mateix procés d'humanització-, s�apropa a una definició de diàleg i es pregunta per les condicions que s'han de satisfer per fer-lo possible. A continuació, aplica els coneixements prèviament adquirits sobre el diàleg en general al diàleg específic entre pares i fills, i aclareix quina mena d'interlocutors són els fills per als pares i quines són les responsabilitats que pertoca als pares assumir a l'hora de dialogar amb els fills. En la part final de l'article, l�autora posa el diàleg amb els fills en íntima relació amb altres diàlegs, com ara el diàleg amb la parella, amb la família d�origen, l'escola, la societat en general i amb un mateix, i es fixa particularment en aquest últim per considerar-lo central. Destaca sobretot un aspecte d'aquest diàleg, que és la comprensió i integració del propi passat.
