Acceso usuarios
Olga Bruna i Rabassa, Eulàlia Ros, Eulalia Cucurella Fabregat, Sara Signo, Carla Dalmau, Mariona Brocal
This article has the aim of analyzing the role of non-professional caregivers �whether a relative or not- in people with dementia, focusing on their characteristics and observing their main traits. There are many previous studies about family carers, and they show changes at psychological, physical, family, and economic levels due to what taking care of a person with some sort of dementia for a long period of time involves. These changes, produced by taking care of person with dementia, usually lead carers to have overload, stress and burnout, conditions that have clear consequences on their health and well-being. In the last few years, new lines of research have emerged that focus the attention on the most positive aspects of caring in the framework of positive psychology. The scarce number of studies carried out so far in formal contexts (residential homes, hospitals, among others) hint that carers with some link to their task or engagement have less stress and burnout, as this engagement acts as an absorber of these factors. We consider that further research is needed from these new approaches, as probably they will provide us with new elements in the intervention with carers, in order to improve their well-being and quality of life.
El present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional �sigui familiar o no� en l�atenció a persones amb demència, centrant-nos en les seves característiques i fent atenció als seus trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són dels més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar, com a nivell econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l�atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment el cuidador a patir sobrecàrrega, estrès i burnout, dolences que tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i en el seu benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d�investigació que fixen la mirada en els aspectes més positius del fet de cuidar, en el marc del desenvolupament de la psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins a l�actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrès i burnout, ja que aquesta vinculació actua com a amortidor d�aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d�aquests nous enfocaments, ja que, probablement, aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida.
