Acceso usuarios
Antoni Nello
The remarkable increase in longevity in our society is good news: we live more and possibly better. But at the same time it poses new challenges, which can also be ethical. In this perspective, we present these thoughts, which aim at providing a vision in terms of co-responsibility. Our background is what we call «The circumscribed squaring of applied ethics» (Nello, 2001): the necessary arrangement of responsibilities that correspond to all those involved in a certain social phenomenon �in our case, elderly care- without them being exclusively given to professionals. Thus, they also include responsibilities of the family of the elderly people and those carers that usually help them, without excluding, as much as possible, the responsibility of the elderly themselves. We can also add those responsibilities of health care or social institutions that provide services for the elderly. And we should consider the responsibilities that fall on different political spheres, either legislative or executive, without undervaluing the responsibility of society, which, as a living and articulated organism of all the citizens, sets the ethical level of expectation in front of a phenomenon as the elderly and their responsible approach.
El notable augment de la longevitat en la nostra societat és una bona notícia: vivim més i possiblement millor. Però a la vegada planteja nous reptes, també ètics. És en aquesta òrbita que presentem aquestes reflexions, les quals pretenen aportar una visió en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partença és el que anomenem «La quadratura circumscrita de l'ètica aplicada» (Nello, 2001): la necessària articulació de les responsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social �en el nostre cas, l'atenció a la gent gran� sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Així, caldrà incloure també les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitàries o socials que presten atenció a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments polítics, legislatius o executius, sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat, la qual, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llistó ètic de l'expectativa davant d'un fenomen com el de la gent gran i el seu abordatge responsable.
