Parlarem dels trastorns de llenguatge en nens petits amb TEA en relació a la dificultat de l�infant en la representació mental de l�altre des d�una visió psicodinàmica i relacional.
Ens haurem de remuntar a les seqüències interactives precoces que es produeixen entre el nadó i el seu cuidador (comprensió interpersonal en les primeres relacions d�objecte) com a mostra del procés d�evolució des de l�autosensorialitat a la representació simbòlica.
També parlarem de com instaurar o reinstaurar la funció del llenguatge oferint �contextos interactius� alternatius a les conductes d�autosensorialitat viscudes en soledat per l�infant.
En aquests contextos interactius, i dins d�un enquadrament terapèutic, veurem com a partir d�un marc compartit d�experiències i significats es podrà activar el self de l�infant a partir de la subjectivitat del terapeuta.
Finalment, ens referirem a quines actituds i quina metodologia de treball poden afavorir la creació d�aquests contextos interactius.
L�objectiu d�aquest treball seria mostrar com poder crear llenguatge simbòlic sense incidir de forma directa en el llenguatge del nen.
Per tant, no es tractaria d�una �reeducació� del llenguatge sinó d�un treball per desenvolupar les capacitats cognitivo-emocionals que faciliten la formació del pensament i el llenguatge.