Acceso usuarios
Pere Notó i Brullas, Magí Panyella, Josep M. Recasens Torras
The history of the social Psychology and of the organizations has become –in the creation of alternative teaching– in models such as DFS –Diploma in Psychosocial Formation– which is a program of formation in dynamic of groups. It is a formation, no conventional, that allow to the participants be the main actors and live an experience, on which learn personally and also in group and inside an Organization. It is a formative model and it is based on the current residential experiences of the British Tavistock Institute and similar that is realized around the great European and north-American capitals.
The experience that proposes the DFS allows a collective experience, where can integrate practice, theory and research. The main aim of the DFS is to make possible that participants learn of the experience –to observe, listen, speak and think in group–, and apply the knowledge achieved into practice of our labour and professional tasks. This tacit learning, implicit, only can be obtained by presence and active participation and allow to the participants to doubt about hi/her way to be in the world, mainly the labour ones.
Equally it promotes the exchange of real experiences, without avoiding the conflicts, both at work and in the DFS. It is promoted the participation with presentations of real situations, projects and performances at work or in the DFS, exchanging problems and facilitating solutions. This is having gone through multiple vicissitudes and transformations, in our small history of DFS.
La Hª de la Psicologia social i de les organitzacions ha esdevingut –en la creació d’alternatives docents– en models del tipus DFS –Diploma en Formació Psicosocial– que és un programa de formació en dinàmica de grups. Es tracta d’una formació, no convencional, que permet als participants ser-ne els principals actors i viure una experiència, de la qual aprendre tant personal ment com en grup i dins d’una Organització. Es tracta d’un model formatiu i s’inspira en les experiències residencials actuals del Tavistock Institute.brità- nic i de les similars que és realitzen a les grans capitals europees i nord-americanes.
L’experiència que proposa el DFS permet una vivència col·lectiva, on poder integrar la pràctica, la teoria i la recerca. L’objectiu principal del DFS és possibilitar que els participants aprenguem de l’experiència –a observar, escoltar, parlar i pensar en grup–, i aplicar el coneixement adquirit a la pràctica de les nostres tasques laborals i professionals. Aquest aprenentatge tàcit, implícit, solament pot acoseguir-se participant de forma presencial i activa i permet als participants posar en qüestió la seva manera d’estar en el món, principalment el laboral.
Igualment promou l’intercanvi d’experiències reals, sense obviar els conflictes, tan a la feina com dins del DFS. Es fomenta la participació amb presentacions de situacions reals, tant projectes com actuacions a la feina o en el DFS, intercanviant problemes i facilitant solucions. Això havent passat per múltiples vicissituds i transformacions, en la nostra petita història del DFS.
