Acceso usuarios
Javier Pons Díez
L’any 2009 es van complir 30 anys de la publicació del llibre The Ecology of Human Development d’Urie Bronfenbrenner (1917-2005). Aquesta obra va significar la síntesi del pensament d’aquest autor, que ja havia esbossat en textos anteriors, i el punt de referència d’una teoria estimulant sobre el comportament humà. La idea bàsica de Bronfenbrenner és que el desenvolupament de l’individu es troba condicionat per les característiques dels entorns en què té lloc, és a dir, l’ésser humà es «fa» en interacció dinàmica amb els seus contextos i en el marc de les relacions entre aquests. Malgrat la rellevància teòrica i metodològica d’aquesta aportació, continua resultant poc coneguda per a una majoria de psicòlegs ubicats en els models cognitivistes de tipus individualista i aïllacionista. En aquest article es repassen, primerament, els antecedents principals de la teoria ecològica del desenvolupament, per a, posteriorment, exposar les aportacions més destacades d’aquesta teoria a la comprensió de l’ésser humà i el seu comportament.
2009 will mark 30 years since the publication of «The Ecology of Human Development» by Urie Bronfenbrenner (1917-2005). This work meant the synthesis of its author’s thought, who had already outlined in earlier texts, and the reference point of an exciting theory about human behavior.
Bronfenbrenner’s basic idea is that individual development is conditioned by the characteristics of the environments in which such development occurs:
the human being «does» in dynamic interaction with their context and in the context of relations between them. Despite the theoretical and methodological relevance of this contribution, it is still unfamiliar to a majority of psychologists located in cognitive models of individualistic and isolationist court. This paper reviews, first, the main background of ecological theory of development, to subsequently present their outstanding contributions to the understanding of human beings and their behavior.
