Acceso usuarios
Hierarchical structure is a fundamental trait of primate societies and largely conditions the behavior of individuals living together in the group. But which laws are implied in the formation and structure of these hierarchies? Why do the most dominant subjects in certain groups stand in the center of the group, whereas in other groups of the same species they do not? In the fi eld of animal behavior research, many different hypotheses have been proposed, but none has been entirely satisfactory, given the many variables in the set.
A theory that fully explains all the empirically observed complexity has not been developed. Based on the adaptive-behavior modeling approach, we have used computer programming to implement many of the variables that authors such as Taste (1995), Koenig (2001) and Barta & Giraldeau (1998) consider important when structuring hierarchical formations in primates. Following the model proposed by Hemelrijk (1998), we have programmed an agent-based simulator in which the rules of behavior prescribed allow complex hierarchical structures to emerge. In the fi rst phase of this research project, which is discussed in this article, we replicated the studies of Hemelrijk (1996). Because our results coincided with hers, we will be able to introduce new variables in our model in subsequent work.
L’estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup. Quines lleis regeixen la formació i l’estructura d’aquestes jerarquies? Per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en uns altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s’han proposat múltiples hipòtesis, però no n’hi ha cap que siga totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi infl ueixen, és difícil desplegar una teoria que explique tota la complexitat que s’observa empíricament. La nostra proposta d’estudi es basa en l’enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Taste (1995), Koenig (2001) i Barta i Giraldeau (1998) han considerat importants per a l’estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en aquest article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, cosa que, en posteriors treballs, ens permetrà implementar noves variables al nostre model.
