Acceso usuarios
Elisabeth Ballús Barnils, Carles Pérez Testor, Jordi Bachs
En España y, especialmente en Cataluña, la primera década del siglo xxi ha estado marcada por un incremento excepcional de las adopciones internacionales, configurando así un nuevo modelo de familias y una nueva realidad social. Desde la perspectiva de salud mental, se inicia ahora una etapa post-adoptiva muy necesitada de investigaciones teóricas y empíricas.
Con este trabajo, queremos acercarnos a la realidad interna del niño adoptado, utilizando el test proyectivo temático Pata Negra (Corman 1961) y conocer así las repercusiones que tiene, en el desarrollo emocional, el hecho de ser un niño adoptado. El estudio se realiza con una muestra de 10 niños (5 niñas y 5 niños) de edades comprendidas entre los 6 y los 12 años, que forman parte del grupo de niños de adopción internacional de España (país de origen: Nepal). En los criterios de inclusión para los niños, además de la edad y el país ya citados, está el de hacer más de dos años que se haya realizado la adopción. El criterio de inclusión para las familias es no tener hijos biológicos, es decir, sólo tener hijos adoptivos.
Los resultados muestran que las variables afectivas propias de la adopción dificultan el desarrollo emocional. Pero, al igual que en los otros ámbitos, el niño adoptado necesitará más tiempo y, posiblemente, apoyos específicos para culminar su evolución. Por otro lado, se constata que el uso de Técnicas Proyectivas facilita el conocimiento del mundo interno del niño adoptado, posibilitando así un análisis holístico y global de la persona.
A Espanya i, especialment a Catalunya, la primera dècada del segle xxi ha estat marcada per un increment excepcional de les adopcions internacionals, configurant així un nou model de famílies i una nova realitat social. Des de la perspectiva de salut mental, s’inicia ara una etapa postadoptiva molt necessitada d’investigacions teòriques i empíriques. Amb aquest treball, volem apropar-nos a la realitat interna del nen adoptat, utilitzant el Test Projectiu temàtic Pota Negra (Corman 1961) i conèixer així les repercussions que té, en el seu desenvolupament emocional, el fet d’ésser un nen adoptat. L’estudi es realitza amb una mostra de 10 nens (5 nenes i 5 nens) d’edats compreses entre 6 i 12 anys, que formen part del grup de nens d’adopció internacional d’Espanya (país d’origen: Nepal). En els criteris d’inclusió per als nens, a més de l’edat i el país ja citats, hi ha també el de fer més de dos anys que s’hagi realitzat l’adopció. El criteri d’inclusió, per a les famílies, és no tenir fills biològics, és a dir, només tenir fills adoptius.
Els resultats mostren que les variables afectives pròpies de l’adopció dificulten el desenvolupament emocional. Però, igual que en els altres àmbits, el nen adoptat necessitarà més temps, i possiblement suports específics, per a culminar la seva evolució. D’altra banda, es constata que l’ús de Tècniques Projectives facilita el coneixement del món intern del nen adoptat, possibilitant així una anàlisi holística i global de la persona.
In Spain, and particularly in Catalonia, the first decade in the 21st century has been marked by a remarkable increase in international adoptions, thus shaping a new model of families and a new social reality. From the perspective of mental health, a post-adoption period starts now with a high need for theoretical and empirical research.
With this study, we would like to have a closer look into the adopted child’s internal reality, by using the Black Leg projective test (Corman, 1961), and get to know the repercussions of being an adopted child on their emotional development. The study was carried out with a sample of 10 children (5 girls and 5 boys), with ages ranging from 6 to 12 years old, who are part of the group of internationally adopted children in Spain (country of origin: Nepal). Another inclusion criterion for these children, apart from their age and country of origin, was also that their adoption had to have taken place more than two years ago. The inclusion criterion for families was that they had no biological children, that is, they could only have adopted children.
Results show that the emotional variables particular to adoption hinder their emotional development. But, as in the other domains, the adopted child will need more time, and possibly specific support, to complete their evolution. Moreover, it was observed that the use of projective techniques helps us to get to know the adopted child’s internal world, making it possible to analyse the person holistically and globally.
