Acceso usuarios
Montserrat Alguacil de Nicolás, Mercè Pañellas Valls
Los niños y niñas adoptados presentan algunas especificidades que pueden afectar a su integración y evolución escolar (Palacios, 2007; Dalen, 2007). Este ha sido el motivo de la presente investigación que tiene tres finalidades: obtener una descripción de las características de los menores adoptados a las etapas de Educación Infantil y de Primaria, mediante la observación externa realizada por sus tutores de aula; analizar las necesidades de los maestros para atender convenientemente a los niños y niñas procedentes de la adopción; poner los fundamentos de un programa escuela–familia para mejorar la adaptación escolar de los menores adoptados.
En el estudio participaron 42 profesores de 18 escuelas de Cataluña. Las variables escogidas para analizar los resultados del cuestionario, diseñado para esta investigación, fueron: etapa de escolarización de los niños y niñas adoptados, sexo, años de escolarización de los menores, país de origen de los adoptados, tiempo transcurrido desde la adopción y años de experiencia del maestro. Teniendo en cuenta las variables indicadas, se ha efectuado un análisis cuantitativo y uno cualitativo. El cuantitativo ha consistido en un estudio descriptivo y uno inferencial sobre la visión de los maestros de los adoptados y la relación con la familia adoptiva, y el análisis cualitativo en la categorización de las respuestas de los maestros acerca de las necesidades de formación para atender a los menores procedentes de la adopción y del tratamiento en el aula del hecho adoptivo.
Els infants adoptats presenten algunes especificitats que poden afectar la seva integració i evolució escolar (Palacios, 2007b; Dalen, 2007). Aquest ha estat el motiu de la present recerca que té tres finalitats: obtenir una descripció de les característiques dels infants adoptats en les etapes d’Educació Infantil i de Primària, mitjançant l’observació externa realitzada pels seus tutors d’aula; analitzar les necessitats dels mestres per atendre convenientment els nens procedents de l’adopció; posar els fonaments d’un programa escola-família per millorar l’adaptació escolar del nen i de la nena adoptats.
En l’estudi van participar-hi 42 professors de 18 escoles de Catalunya. Les variables escollides per a analitzar els resultats del qüestionari, dissenyat per a la recerca, van ser les següents: etapa d’escolarització dels infants adoptats, sexe, anys d’escolarització dels menors, país d’origen dels nens, temps que fa que van ser adoptats i anys d’experiència del mestre. Atenent a aquestes variables, es va realitzar una anàlisi quantitativa i una anàlisi qualitativa. La quantitativa va consistir en un estudi descriptiu i un inferencial sobre la visió dels mestres dels infants adoptats i la relació amb la família adoptiva i la qualitativa en la categorització de les respostes dels mestres arran de les seves necessitats de formació per a atendre els menors procedents de l’adopció i del tractament a l’aula del fet adoptiu.
Adopted children have some peculiarities that may affect their school integration and evolution (Palacios, 2007b; Dalen, 2007). This has been the reason for this research, which has three aims: To get a description of the characteristics of adopted children in the stages of Early Childhood Education and Primary Education, through external observation carried out by their classroom tutors; to analyze the needs of teachers in order to properly deal with children from adoption; and to set the basis for a school-family programme to improve the adopted children’s school adaptation. In this study, participants were 42 teachers from 18 schools in Catalonia. The variables chosen to analyze the results of the questionnaire, designed for this research, were: Educational stage of adopted children, gender, schooling years of these children, the children’s country of origin, time from their adoption, and the teacher’s years of experience.
Considering these variables, quantitative and qualitative analyses were carried out. The quantitative analysis was a descriptive study and an inferential study about the teachers’ vision of the adopted children, and the relationship with the adoptive family; and the qualitative analysis was the categorization of the teachers’ answers about their needs of training in order to deal with adopted children and to approach the issue of adoption in the classroom.
