Acceso usuarios
Pere Parés i Baulenas
La evolución de nuestras sociedades ha comportado la aparición de nuevos modelos de familia, sociales y económicos, cambiando estilos de vida, hábitos y costumbres. Uno de los hitos más evidentes es la plena incorporación de la mujer a la vida laboral y social. Éstos y otros factores, han propiciado el retraso en la edad de concepción, uno de los motivos en el incremento de la demanda de recursos sanitarios destinados a la infertilidad. Simultáneamente, la medicina de la reproducción ha hecho avances importantes en las últimas décadas, dando confianza y tranquilidad a las propias parejas en el sentido de poder conseguir la maternidad o paternidad cuánto ellas desearan. Pero el sentimiento de infertilidad causa un estrés emocional que se agrava más en el proceso de diagnóstico de la esterilidad y durante los tratamientos para superarla. La infertilidad equivale a crisis y las técnicas de reproducción asistida equivalen a esperanza, pero una y otra hace falta saberlas gestionar adecuadamente. Son situaciones que consumen intensos recursos de la pareja, exponiéndoles a potenciales situaciones de riesgo psicosocial, a ambos miembros de la pareja así como al futuro hijo. Es por ello, que se hace imprescindible el correcto acompañamiento de estas parejas, apoyando el establecimiento de mecanismos de afrontamiento activo con el fin de mejorar el estrés y alejar las situaciones de conflicto, mejorando seguramente los resultados.
The evolution of our societies has implied the emergence of new family models, both social and economic, with changes in lifestyles, habits, and customs. An obvious milestone is the full incorporation of women into the labour and social life. These and other factors have led to a delay in the age of first pregnancy, one of the reasons for the increasing demand for health resources devoted to infertility. Simultaneously, reproductive medicine has significantly improved in the last decades, providing couples with confidence and ease, in order to achieve parenthood when they want. But the feeling of infertility results in emotional stress, which is worsened in the process of sterility diagnosis and during treatments to overcome this problem. Infertility is equal to crisis, and assisted reproductive techniques mean hope, but both have to be managed properly. These situations drain the couple, putting not only the two members of the couple but also the future child in potential situations of psychosocial risk. This is why the proper accompaniment of these couples is essential, by supporting their establishing active coping strategies in order to decrease stress and move away from conflicts, thus improving the results.
L’evolució de les nostres societats ha comportat l’aparició de nous models de família, socials i econòmics, canviant estils de vida, hàbits i costums. Una de les fites més evidents és la plena incorporació de la dona a la vida laboral i social. Aquests i d’altres factors han propiciat l’endarreriment en l’edat de concepció, un dels motius de l’increment de la demanda de recursos sanitaris destinats a la infertilitat. Simultàniament, la medicina de la reproducció ha fet avenços importants en les últimes dècades, donant confiança i tranquil·litat a les mateixes parelles, per tal d’aconseguir la maternitat o paternitat quan elles desitgin. Però el sentiment d’infertilitat causa un estrès emocional que s’agreuja més en el procés de diagnòstic de l’esterilitat i durant els tractaments per superarla. La infertilitat equival a crisi i les tècniques de reproducció assistida equivalen a esperança, però totes dues cal saber-les gestionar adequadament. Són situacions que consumeixen intensos recursos de la parella, exposant a potencials situacions de risc psicosocial, tant els membres que la formen com el futur fill. Per això es fa imprescindible el correcte acompanyament d’aquestes parelles, donant suport a l’establiment de mecanismes d’afrontament actiu per tal de disminuir l’estrès i allunyar les situacions de conflicte, tot millorant, segurament, els resultats.
