Acceso usuarios
Andrés Payà Rico
En el artículo se realiza una revisión de los principales argumentos y postulados educativos que han conformado el discurso lúdico-pedagógico sobre el juego bélico en la historia contemporánea española. A través de los testimonios de diferentes educadores que plasman sus ideas en artículos, libros, memorias y reuniones científicas, se puede observar el cambio de mentalidad y evolución que han sufrido las teorías sobre el juego y sus relaciones con la violencia y la agresividad. Mediante la lectura y análisis de los diferentes pareceres al respecto, es fácil apreciar la transición existente entre aquellos que defienden las virtudes del juego bélico, hasta quienes defienden la necesidad de una educación lúdica para la paz, pasando por aquellos que luchan por la prohibición de la fabricación y uso de cualquier actividad lúdica bélica o violenta.
Due to the belief in the relationship between play in childhood and preparation for adulthood or prediction for future behaviours, as well as the postulates claiming for protection of childhood, a school of pedagogical thought, which advocates for supervising and monitoring children’s games, grew in importance at the beginning of the 20th century. The aim is to take children away from games that can be considered as inappropriate or morally and socially dangerous. This is why many educators raise the alarm about war games and toys, which they had previously defended as shaping patriotism and adequate for the physical strengthening of children. In order to observe ideological changes in the pedagogical concepts of the period, we shortly present below some strokes about the evolution ranging from promoting war games to developing play education for peace, through some pedagogical policies of a protectionist and prohibitionist nature.
A causa, d’una banda, de la creença en la relació existent entre el joc en l’edat infantil i la preparació per a l’edat adulta o predicció de comportaments futurs, i de l’altra dels postulats que proclamen la protecció a la infància, comença a cobrar un auge important a principis de segle xx un corrent de pensament pedagògic que advoca per la vigilància i cura dels jocs dels xiquets. Es pretén apartar la infància de jocs considerats inadequats o perillosos moralment i social, motiu pel qual els educadors alcen la veu d’alarma sobre els jocs i joguets bèl·lics o de guerra que, amb anterioritat, havien defensat per considerar-los formadors del patriotisme i propis per a l’enfortiment físic dels més menuts. Per a poder observar els canvis ideològics en les concepcions pedagògiques de l’època, a continuació assenyalem breument alguns traços sobre l’evolució que transcorre des del foment de jocs de guerra o militars, fins al desenvolupament d’una educació lúdica per a la pau, passant per unes polítiques pedagògiques de caràcter proteccionista i prohibicionista.
