Acceso usuarios
Carlos López von Vriessen
El palin, juego mapuche entre dos equipos de 15 jugadores cada uno que forman dos hileras frente a frente en el tercio central de la cancha de un máximo de 200 metros de largo por 12 metros de ancho. Cada equipo consta de un jugador centro, siete atacantes y siete defensores. Golpean una bola de madera de 5 centímetros de diámetro con las curvaturas de sus bastones de madera de aproximadamente 1,20 metros de largo, tomados con ambas manos en oposición, como en el hockey y el golf. Ambos bandos se esfuerzan por llevar a la carrera la bola hacia la meta del adversario. Los conquistadores españoles del siglo xvi bautizaron este juego con el nombre de Chueca, por su similitud con un juego peninsular. Lo practicaban desde comienzos del siglo xvii españoles, criollos, mestizos y zambos, incluso las mujeres. En esa época, el juego era muy rudo, ligado estrechamente a ritos, rituales mágicos, ayunos y abstinencias, curación de bastones y bolas, sangrías, invocación de espíritus, cantos y rigurosa preparación física. En todo caso, el juego era muy atractivo para los campesinos hispano-criollos que comenzaron a practicarlo a lo largo de gran parte del país. Las exorbitantes apuestas ocasionaban enfrentamientos violentos con lesiones a veces muy graves. La autoridad española y la Iglesia prohibieron el juego en los siglos xvii y xviii por poner en peligro el desarrollo del trabajo y la evangelización.
Palin is a Mapuche game between two 15-player teams. They stand in 2 lines, one in front of the other, in the central area of the 200mx12m court. Every team has a centre player, seven attackers, and seven defenders. They have to hit a wooden ball, 5cm in diameter, with the curved part of their 1.20m-long wooden sticks, which have to be held with both hands in opposition as in hockey and golf. Both teams have to take the ball while running towards the opponent’s goal. Spanish conquistadores in the 16th century gave it the name of Chueca, as it resembled a similar Spanish game. In the beginning of the 17th century, the game was also played by Spaniards, Creoles, Mestizos, and Zambos, and even women. In this period, the game was rather hard, closely linked to rituals, magic procedures, fasting and abstinence, curing of sticks and balls, bloodlettings, invoking spirits, songs, and strict physical training. In any case, the game was very attractive for the Spanish-Creole peasants that started to play it throughout the country. Big bets resulted in violent confrontations with sometimes fatal injuries. The Spanish authorities and the Church forbade the game in the 17th and 18th centuries as it represented a danger for the development of work and evangelization.
El palín, joc maputxe entre dos equips de 15 jugadors cada un que formen dues fileres cara a cara al terç central de la pista d’un màxim de 200 metres de llarg per 12 metres d’ample. Cada equip consta d’un jugador centre, set atacants i set defensors. Copegen una bola de fusta de 5 centímetres de diàmetre amb l’extrem corb d’un bastó de fusta d’aproximadament 1,20 metres de llarg, agafats amb les dues mans oposades, com en l’hoquei i el golf. Tots dos bàndols intenten portar corrent la bola cap a la meta de l’adversari. Els conqueridors espanyols del segle xvi batejaren aquest joc amb el nom de chueca, per la seva similitud amb un joc peninsular. El practicaven des de començament del segle xvii espanyols, criolls, mestissos, fins i tot les dones. En aquesta època, el joc era molt rude, molt lligat a ritus, rituals màgics, dejunis i abstinències, curació de bastons i boles, sagnies, invocació d’esperits, cants i rigorosa preparació física. Tanmateix, el joc era molt atractiu per als pagesos hispanocriolls, que van començar a practicarlo al llarg de gran part del país. Les exorbitants apostes ocasionaven enfrontaments violents amb lesions de vegades molt greus. L’autoritat espanyola i l’Església prohibiren el joc en els segles xvii i xviii perquè posava en perill el desenvolupament del treball i l’evangelització.
