Acceso usuarios
Eliseo Andreu Cabrera
Los juegos tradicionales infantiles son el máximo exponente dentro de la cultura lúdica de un pueblo y, en ocasiones, derivan de ceremonias propias de adultos; aunque pertenecen en su espíritu al mundo de los niños y las niñas. La mayoría de los autores asumen que los juegos dependen de las influencias biológicas, culturales y psicológicas. Se entiende que es un fenómeno antropológico típico en los seres humanos que se transforma siempre culturalmente. En los países mediterráneos, el clima favorecía el juego al aire libre y tal circunstancia conducía a poder prescindir de juguetes para divertirse. La imaginación se desarrollaba con elementos naturales del entorno: el agua, los animales, las flores, las conchas, etcétera. Juego, infancia y educación física han estado unidos a lo largo de la historia y Grecia es un ejemplo de ello. Los autores clásicos han documentado ampliamente las prácticas desarrolladas por los más pequeños. Gracias a ellos hemos podido vislumbrar analogías en las actividades lúdicas a través de los siglos. El agón, entendido como juego (Huizinga, 1938), aparece en el instante de vida y se transmite de generación en generación.
Els jocs tradicionals infantils són el màxim exponent dins de la cultura lúdica d’un poble i, de vegades, deriven de cerimònies pròpies d’adults; tot i que pertanyen en la seva essència al món dels infants. La majoria dels autors assumeixen que els jocs depenen de les influències biològiques, culturals i psicològiques. S’entén que és un fenomen antropològic típic en els éssers humans que es transforma sempre culturalment. En els països mediterranis, el clima afavoria el joc a l’aire lliure, la qual cosa comportava poder prescindir de joguines per divertir-se. La imaginació es desenvolupava amb elements naturals de l’entorn: l’aigua, els animals, les flors, les conquilles, etcètera. Joc, infància i educació física han estat units al llarg de la història, i Grècia n’és un exemple. Els autors clàssics han documentat a bastament les pràctiques desenvolupades pels més menuts. Gràcies a ells hem pogut entreveure analogies en les activitats lúdiques a través dels segles. L’agon, entès com a joc (Huizinga, 1938), apareix en l’instant de vida i es transmet de generació en generació.
Children’s traditional games are the most significant exponent within the play culture of a people and, on occasions, these games derive from ceremonies particular to adults, but they spiritually belong to the world of children. Most authors assume that games are dependent on biological, cultural and psychological influences. Play is understood to be an anthropological phenomenon, typical of human beings, that is always culturally transformed. In Mediterranean countries, the weather favoured play in the open air and this implied that toys were not essential to have fun. Imagination developed with natural elements in the environment such as water, animals, flowers, shells, etc. Play, childhood, and physical education have closely been linked together throughout history, and Greece can be a good example of this. Classical authors widely informed us on activities developed by young children. Thanks to this, we have been able to see playful and human analogies throughout the centuries. Agon, understood as a game (Huizinga, 1938), emerges at the first moment of life and lives on generation after generation.
