Acceso usuarios
Carles Llinàs
Este artículo, que pretende ofrecer al lector no especializado una primera introducción en la teoría del conocimiento de Dios de Ramon Llull, defiende fundamentalmente una doble tesis (o dos tesis): que el planteamiento de la relación entre fe y razón en la Edad Media en general, y en la producción de Ramon Llull en particular, difiere sensiblemente del planteamiento más común de esta relación a partir de finales de la Edad Media y, sobre todo, durante la Modernidad.
A diferencia de la manera en la que habitualmente se plantea esta cuestión a lo largo de los últimos siglos, una parte muy importante de los pensadores cristianos medievales no encuentra ningún tipo de oposición entre el hecho de creer y el hecho de comprender. Por el contrario, creer sencillamente inicia (o puede iniciar) una forma de comprensión superior y más intensa que no deja de ser estrictamente racional. Por lo tanto, desde esta perspectiva, la fe no es algo exterior a la inteligencia natural sino el comienzo de la consumación de ésta, que ha de cumplirse en la otra vida. La teoría luliana del conocimiento de Dios constituye un ejemplo de esta concepción general. En el artículo se presenta esta doctrina de una manera intuitiva: por medio de los mismos ejemplos y metáforas que Llull utiliza para explicársela a sus lectores.
L'article, qui veut offrir au lecteur non spécialisé une première introduction à la théorie de la connaissance de Dieu de Raymond Lulle, défend fondamentalement une double thèse (ou deux thèses): que la manière d'envisager les rapports entre la fol et la raison au Moyen ge en général, et chez Raymond Lulle en particulier, diffère beaucoup de la manière d'envisager ces rapports, plus commune à partir de la fin du Moyen ge et, surtout, tout au long de la Modernité. À la différence de la façon dont cette question est posée habituellement durant les siècles derniers, une très importante partie de penseurs chrétiens médiévaux ne voit aucunement d'opposition entre le fait de croire et le fait de comprendre ; bien au contraire, croire entame (ou peut entamer) tout simplement une façon de comprendre supérieure ou plus intense qui n'est pas moins strictement rationnelle; la foi, done, d'après ce point de vue, n'est rien d'extérieur à l'intelligence naturelle, mais le dé- but de sa consommation qui doit s'accomplir dans l'autre vie. La théorie lullienne de la connaissance de Dieu est un exemple de cette conception générale. Dans l'article, cette doctrine est présentée de façon intuitive: à travers les mémes exemples et métaphores que Raymond Lulle utilise pour l'expliquer à ses lecteurs.
This article aims at offering to the laity a first introduction into Ramon Llull's theory on knowing God. A two-fold thesis (or two main theses) is presented: the relationship between faith and reason in the Middle Ages in general, and in Ramon Llull in particular, is rather different from this more common relationship since the end of the Middle Ages and, especially, throughout the Modern Era. In contrast with the usual approach to this issue in the last few centuries, most Christian thinkers in the Middle Ages consider there is no opposition between believing and understanding; on the contrary, believing can simply start a higher and more intense way of understanding, which is still strictly rational; therefore, from this perspective, faith is nothing external to natural intelligence, but the beginning of its consummation, to be complied with in life after life. Llull's theory on knowing God is an example of this general concept. This article presents this doctrine in an intuitive manner: Through the very same examples and metaphors Llull used to explain it to his readers.
L'article, que vol oferir al lector no especialitzat una primera introducció en la teoria del coneixement de Déu de Ramon Llull, defensa bàsicament una doble tesi (o dues tesis): que el plantejament de la relació entre fe i raó a l'Edat Mitjana en general, i a Ramon Llull en particular, és molt diferent del plantejament d'aquesta relació més comú a partir de finals de l'Edat Mitjana i, sobretot, al llarg de la Modernitat. A diferència de la manera en què habitualment es posa aquesta qüestió en els darrers segles, una part molt important dels pensadors medievals cristians no veu cap mena d'oposició entre el fet de creure i el fet d'entendre; al contrari, creure senzillament inicia (o pot iniciar) una forma d'entendre superior i més intensa que no deixa de ser estrictament racional; la fe, per tant, no és des d'aquesta perspectiva res d'exterior a la intel•ligència natural, sinó el començament de la seva consumació, que ha d'acomplir-se en l'altra vida. La teoria lul•liana del coneixement de Déu és un exemple d'aquesta concepció general. En l'article es presenta aquesta doctrina d'una manera intuïtiva: a través dels mateixos exemples i metàfores que Llull empra per tal d'explicar-la als seus lectors.
