Acceso usuarios
Clara Gomis Bofill
El hombre, en tanto que animal social, vive y se realiza en relación con los demás seres humanos. De sus congéneres aprende, con ellos construye y transforma, comparte, dialoga, piensa, vive (convive) y crece... Sin esta vinculación con los demás, el hombre no seria el que es, sino un animal solitario y solipista, encerrado en sí mismo e incapaz de evolucionar. No obstante, hasta el momento presente, esta relación se ha construido a partir de unas coordenadas de espacio y tiempo que el imparable ímpetu de proceso globadizador parece dirigido a subvertir. ¿Qué tipo de vínculos promueve esta nueva sociedad global? En las nuevas coordenadas, ¿cómo seremos capaces de construir y mantener vínculos que satisfagan la más profunda necesidad humana de compartir? He aquí el planteamiento de esta breve reflexión.
L'home, com a animal social, viu i es fa en relació amb els altres. Dels altres congèneres aprèn, amb ells construeix i transforma, comparteix, dialoga, pensa, viu (conviu) i creix ... Sense aquesta vinculació amb els altres, l’home no seria el qui és, sinó un animal solitari i solipsista, tancat en si mateix i incapaç d'evolucionar. Fins ara, però, aquesta relació s'ha construït a partir d'unes coordenades d'espai i temps que l’imparable ímpetu del procés globalitzador sembla dirigit a subvertir. Quin tipus de vincles promou aquesta nova societat global? Com serem capaços, en les noves coordenades, de construir i mantenir vincles que satisfacin la més profunda necessitat humana de compartir? Aquest és el plantejament d'aquesta petita reflexió.
Human beings, as a social animals, live and fulfil themselves in relation to other human beings. They learn from their peers, with them they build and transform, share, talk, think, live (live together) and grow... Without this bond with the others, human beings would not be what they are now, but lonely and solipist animals, self-centred and unable to envolve. Neverthless, up to now, this relation has been built on some space and time coordinates that the inexorable impulse of the globalisation process seems to subvert. What sort of bonds does this new global society promote? In these new coordinates, how shall we build and keep bonds that meet the deepest human need to share? This is the approach of this brief reflection.
L'homme, comme animal social, évolue d'après sa relation avec les autres. Il apprend des autres congénères, il construit avec eux et transforme, partage, pense, vit et grandit... Sans ce lien avec les autres, l'homme ne serait pas ce qui'il est, mais plutôt un animal solitaire et solipiste, renfermé sur lui-même et incapable d'évoluer. Mais jusqu'à présent, cette relation s'est construie à partir des coordonnées d'espace et de temps que l'imparable élan du procès globalisateur semble vouloir bouleverser. Quel genre de liens favorise cette nouvelle societété globale? Comment serons-nous capables, selon les nouvelles coordonnées, de construire et de maintenir des liens qui satisfassent le plus profond besoin de partager? Ceci est la question de cette petite réflexion.
