Acceso usuarios
Daniela Aparicio
La investigación en la clínica en general y en la anorexia y bulimia en particular nos obliga a articular aspectos subjetivos con fenómenos sociales, a actualizar, en suma, nuestra concepción clínica para ponerla a la altura de los tiempos que nos ha tocado vivir.La anorexia y bulimia refieren hoy a paradigmasde nuestro tiempo que representan sus excesos y sus faltas, y dan cuenta de un sujeto actual atiborrado. Este sujeto silenciado padece de un mandato que podríamos formular como “come y calla” dirigido a los consumidores-consumidos. Sobre este fondo del capitalismo tardío se esbozan las “nuevas” y viejas patologías.
Clinic research in general, and research on anorexia nervosa and bulimia in particular, forces us to articulate subjective aspects with social phenomena; to update, in short, our clinical concept in order to put it at the level of our times. Nowadays, anorexia nervosa and bulimia refer to paradigms of our time that represent its excesses and shortages, and give an account of a current full subject. This silenced subject suffers from a command which could be summarised as “stop talking and eat” addressed at consumed-consumers. On this background of late capitalism, “new” and old pathologies are outlined.
La recherche dans la clinique en général et dans l’anorexie/ boulimie en particulier nous oblige à articuler des aspects subjectifs avec des phénomènes sociaux. Actualiser, en somme, notre conception clinique pour la mettre au niveau des temps actuels. L’anorexie et la boulimie rattachent aujourd’hui à des paradigmes de notre temps qui représentent leurs excès et leurs manques et qui parlent d’un sujet actuel trop rassasié. Ce sujet toujours en silence souffre un mandat que nous pourrions formuler avec la phrase”mange et tais-toi” adressée aux consommateurs-consommés. Sur ce fond du capitalisme tardif on esquisse les “nouvelles” et les vieilles pathologies.
La investigació en la clínica, en general i en l’anorèxia bulímia en particular, ens obliga a articular aspectes subjectius amb fenòmens socials.
Actualizar, en suma, la nostra concepció clínica per posar-la a l’altura del temps que ens ha tocat de viure. L’anorèxia i la bulímia refereixen avui a paradigmes del nostre temps que representen els seus excessos i les seves faltes i donen compte d’un subjecte actual embotit. Aquest subjecte silenciat pateix una ordre que podríem formular com «menja i calla», adreçada als consumidors-consumits. Sobre aquest fons del capitalisme tardà apunten les «noves» i velles patologies.
