Acceso usuarios
Miquel Bassols i Puig
Si repasamos parte de los manuales y tratados de psicopatología y de trastornos mentales, parecería que la histeria casi habría desaparecido como cuadro clínico y como diagnóstico. ¿No hay sujetos histéricos, hoy en día? ¿Dónde está la famosa histeria que estaba en el origen de la práctica y de la doctrina del psicoanálisis de Sigmund Freud? ¿No será su pasión por desaparecer lo que nos la hace invisible, talmente la famosa “carta robada” del relato de Poe? Lejos de considerarla “desaparecida en combate”, queremos sostener que el retorno de la histeria en la clínica se produce bajo las formas más varias, siguiendo siempre la lógica del inconsciente freudiano. La dimensión ética y lógica de la histeria, así, será, de acuerdo con la enseñanza de Jacques Lacan, la vuelta de tuerca para entender los denominados “nuevos síntomas” que plantean nuevos enigmas al clínico de hoy.
Si repassem part dels manuals i tractats actuals de psicopatologia i dels trastorns mentals, semblaria que la histèria hauria gairebé desaparegut com a quadre clínic i com a diagnòstic. No hi ha avui subjectes histèrics? On és la famosa histèria que era en l’origen de la pràctica i la doctrina de la psicoanàlisi de Sigmund Freud? No deu ser la seva passió per desaparèixer allò que ens la fa invisible, talment com la famosa “carta robada” del conte de Poe? Lluny de considerar-la “desapareguda en combat”, volem sostenir que el retorn de la histèria en la clínica es produeix sota les formes més diverses, seguint sempre la lògica de l’inconscient freudià.
La dimensió ètica i lògica de la histèria serà així, seguint l’ensenyança de Jacques Lacan, la clau de volta per entendre els anomenats “nous símptomes” que plantegen enigmes nous al clínic d’avui.
If we review part of the current manuals and treatises about psychopathology and mental disorders, hysteria would seem to have almost disappeared as a clinical condition and diagnosis. Aren’t there hysteric subjects nowadays? Where is the famous hysteria that was at the origin of Sigmund Freud’s psychoanalytical practice and doctrine? Isn’t its own passion to disappear what makes it invisible for us, like the famous “purloined letter” in Poe’s tale? Far from considering it “missing in action,” we want to maintain that the return of hysteria to the clinics happens in the most varied forms, always in accordance with the logic of Freudian unconscious. The ethical and logical dimension of hysteria will then be, following Jacques Lacan’s teachings, the key to understand the so-called “new symptoms” that represent new enigmas for current clinicians.
Si nous révisons une partie des manuels et des traités actuels de psychopatologie et des troubles mentaux, il pourrait nous sembler que l’hystérie aurait presque disparu comme tableau clinique et comme diagnose. Est-ce qu’il n’y a pas aujourd’hui de sujets hystériques ? Où est-ce qu’est la fameuse hystérie qui était dans l’origine de la pratique et la doctrine de la psychanalyse de Sigmund Freud ? Ce qu’il nous la fait invisible n’est pas sa passion pour disparaître, comme la fameuse “lettre ?volée” du conte de Poe ? Loin de la considérer « disparue en combat » , nous voulons soutenir que le retour de l’hystérie à la clinique se produit sous les formes les plus diverses, en suivant toujours la logique de l’inconscient freudien. La dimension éthique et logique de l’hystérie sera ainsi, d’après l’enseignement de Jacques Lacan, la clé de voûte pour comprendre les appelés “nouveaux symptômes” qui proposent de nouvelles énigmes au clinicien d’aujourd’hui.
