Ignasi Sala
Ya hace más de cincuenta años que se celebró en Roma un congreso fuente de división y, al mismo tiempo, de renovación del psicoanálisis “freudiano”. El Dr. Lacan no pudo presentar una ponencia en la asamblea oficial, pero lo hizo en el Instituto de Psicología de la Universidad de Roma el 26 y 27 de septiembre de 1953, según hace constar él mismo en la introducción del escrito “Función y campo de la palabra y el lenguaje en el Psicoanálisis”. Este texto, pienso, es fundamental para entender la lectura que el autor hace y hará de la obra de Freud. Declara su posición y muestra la única herramienta que tiene el “Ars” psicoanalítico: la palabra
More than fifty years ago, a congress was held in Rome that was a source of division and, at the same time, a renewal of Freudian psychoanalysis. Dr. Lacan could not present a lecture in the official assembly, but he eventually did so at the Institute of Psychology, University of Rome, on September 26th and 27th , 1953, as he mentions in the introduction of his writing “Fonction et champ de la parole et du langage en psychanalyse.” In my opinion, this text is crucial to understand how the author reads and will read Freud’s work. He explains his stance, and shows the only tool that the psychoanalytic “Ars” has: language.
Il y a plus de cinquante ans, eut lieu à Rome un congrés qui fut source, à la fois, de división et de rénovation de la psychanalyse “freudienne”.
Le Dr. Lacan ne parvint pas à exposer son travail devant l’assemblée officielle, mais, en revanche, il put le faire à l’Institut de Psychologie de l’Université de Rome les 26 et 27 septembre 1953, comme luimême l’indique dans son introduction du texte “Fonction et champ de la parole et du langage en psychanalyse”. Ce texte est, je pense, fondamental pour comprendre la lecture que l’auteur fait et fera de l’oeuvre de Freud. Il y avoue sa position et montre l’unique outil que posséde l’”Ars” psychanalitique: la parole.
Ja fa més de cinquanta anys que se celebrà a Roma un congrés font de divisió i, al mateix temps, de renovació de la psicoanàlisi “freudiana”.
El Dr. Lacan no va poder presentar una ponència en l’assemblea oficial, però ho va fer en l’Institut de Psicologia de la Universitat de Roma el 26 i 27 de setembre de 1953, segons fa constar ell mateix en la introducció de l’escrit “Funció i camp de la paraula i el llenguatge en la Psicoanàlisi”.
Aquest text, penso, és fonamental per entendre la lectura que l’autor fa i farà de l’obra de Freud. Hi declara la seva posició i mostra l’única eina que te l’“Ars” psicoanalítica: la paraula.