Acceso usuarios
Después de exponer uno de los problemas relacionados con la historiografía del psicoanàlisis en España –la dificultad de considerar el Estado español como objeto de estudio global-, la autora presenta la situación del psicoanàlisis en Catalunya entre 1975, año en que Oscar Masotta empezó a dar clases en Barcelona, y 1979, año de la muerte del argentino. Este período acoge un cambio fundamental en el panorama psicoanalítico catalán, y en gran parte esto se debe a Masotta.
En el texto trata la situación anterior al psicoanàlisis y comenta diversos elementos pertinentes para cualquier estudio de este cambio, además de describir las grandes líneas de la primera y fundamental historia del lacanismo en Barcelona. Considerando los aspectos de un proceso histórico evolutivo, a lo largo del texto destacan los numerosos elementos de ruptura característicos del período estudiado.
The author first describes one of the main problems of the history of psychoanalysis in Spain: the fact that the field cannot be studied globally in the whole country. She then goes on to present the situation of psychoanalysis in Catalonia between 1975 –when the Argentinian Óscar Masotta first lectured in Barcelona– and 1979, the year of his death. Psychoanalysis in Catalonia underwent a significant change in this period, largely due to Massota.
The text deals with the former situation of psychoanalysis, with the main elements to be considered in any study of this change and with the main general lines of the fundamental first and fundamental stages of the history of Lacanism in Barcelona. Taking into account the characteristics of an evolutive historical process, the text highlights the many breakthrough features of the studied period.
Après avoir exposé l’un des problèmes liés à l’historiographie de la psychanalyse en Espagne, à savoir la difficulté de considérer l’État espagnol comme un objet global d’étude, l’auteur présente la situation de la psychanalyse en Catalogne entre 1975, année du début de l’enseignement d’Oscar Masotta à Barcelone, et 1979, année de la mort de l’Argentin. Cette période, en grande partie en raison de cet enseignement, est celle d’un changement fondamental dans le panorama psychanalytique catalan.
La situation antérieure de la psychanalyse et divers éléments pertinents pour une étude de ce changement sont abordées, ainsi que les grandes lignes de cette première et fondamentale histoire du lacanisme à Barcelone. L’accent est mis, tout en prenant en considération les aspects de celle-ci qui l’inscrivent dans un processus historique évolutif, sur les nombreux éléments de rupture caractéristiques de la période étudiée.
Després d’exposar un dels problemes relacionats amb la historiografia de la psicoanàlisi a Espanya —la dificultat de considerar l’Estat espanyol com a objecte d’estudi global—, l’autora presenta la situació de la psicoanàlisi a Catalunya entre 1975, any en què d’Óscar Masotta va començar a fer classes a Barcelona, i 1979, any de la mort de l’argentí. Aquest període acull un canvi fonamental en el panorama psicoanalític català, i en gran part, això es deu a Masotta.
En el text es tracta la situació anterior de la psicoanàlisi i es comenten diversos elements pertinents per a qualsevol estudi d’aquest canvi, a més de descriure les grans línies de la primera i fonamental història del lacanisme a Barcelona. Tot considerant els aspectes d’un procés històric evolutiu, al llarg del text destaquen els nombrosos elements de ruptura característics del període estudiat.
