Acceso usuarios
Se atribuye a André Malraux una predicción que rezaba que el siglo e atribuye a André Malraux una predicción que rezaba que el siglo XXI tendría que ser religioso, incluso espiritual, o de lo contrario sería inconsistente. Y así parece concretarse en el umbral de nuestro siglo, cuando ciertas prácticas y discursos que creíamos pasados parecen retornar. Del renacimiento de cultos satánicos a las manifestaciones de un pontificado triunfal; de la multiplicación de empresas sectarias al desborde del gentío abandonado al entusiasmo; de los mítines políticos a la reunión de masas fanatizadas… Tales desbordamientos de religiosidad parecen llevar la razón al autor de la Condición humana y a la vez parecen anunciar lo peor a una humanidad acostumbrada a devorarse en torno a ideales, divinidades o valores con fama de absolutos.
¿Estará el mundo confinado a los conflictos religiosos que se alimentan de un veneno inoculado en el rincón más íntimo del ser humano? Y en cuanto al psicoanálisis, ¿es capaz de dar cuenta de la religión, de sus derivaciones sectarias y de sus empresas totalitarias? Para responder a estas preguntas, repasaremos en primer lugar la visión que Freud tiene del hecho religioso a partir de su experiencia clínica y de las aportaciones fundamentales de la etnología y de la historia. La segunda parte del artículo se dedicará a comentar, dentro del discurso freudiano, los puntos que nos permiten introducir la problemática de la lectura que de la religión se hace y sus consiguientes reflexiones.
To answer all these questions, we will first review Freud’s vision on the religious fact from his clinical experience and contributions made by ethnology and history. The second part of this article is devoted to comment, within the Freudian discourse, the points that allow us to introduce the problem implied by the reading of religion and the corresponding reflections.
S’atribueix a André Malraux una predicció segons la qual el segle XXI havia de ser religiós, fins i tot espiritual, o sinó seria inconsistent. Això sembla que es concreta en el llindar d’aquest segle amb el retorn de pràctiques i discursos que consideràvem part del passat. Del renaixement de cultes satànics a les manifestacions d’un pontificat triomfal; de la multiplicació d’empreses sectàries al desbordament de gentades que es deixen anar per l’entusiasme; dels mítings polítics a la reunió de masses fanatitzades… Tots aquests desbordaments de religiositat sembla que donen la raó a l’autor de la Condició humana i que anuncien el pitjor a una humanitat acostumada a entredevorar-se entorn d’ideals, divinitats o valors amb fama d’absoluts.
El món està confinat als conflictes religiosos que s’alimenten del verí posat en el racó més íntim de l’ésser humà? I quant a la psicoanàlisi, és capaç de donar comptes de la religió, de les seves derivacions sectàries i de les seves empreses totalitàries? Per respondre a aquestes qüestions, en primer lloc repassarem la visió que té Freud del fet religiós a partir de la seva experiència clínica i de les aportacions que hi fan l’etnologia i la història. La segona part de l’article es dedicarà a comentar, dins el discurs freudià, els punts que ens permeten introduir la problemàtica de la lectura que es fa de la religió i de les reflexions que això comporta.
André Malraux is attributed a prediction according to which the 21st century would have to be religious, even spiritual; otherwise it would be inconsistent. This, at the beginning of this century, may be shown in the return of practices and discourses considered to be part of the past. From the revival of satanic cults to manifestations of a triumphant pontificate; from the numerous sectarian companies to crowds moved by enthusiasm; from political meetings to gatherings of fanatical masses… All this religious overflowing seems to be evidence that the author of Man’s Fate was right and predict the worst for humankind used to devour itself around ideals, divinities or so-called absolute values. Is the world confined to religious conflicts fuelled with poison from the most inner part of human beings? And as for psychoanalysis, is it able to account for religion, its sectarian derivations, and its totalitarian companies?
On attribue à André Malraux une prédiction selon laquelle le XXIe siècle devait être religieux, même spirituel, sinon il serait inconsistant.
Il semble que ceci est concrétisé dans le seuil de ce siècle avec le retour de pratiques et discours que nous considérions une partie du passé. De la renaissance de cultes sataniques aux manifestations d’un pontificat triomphal; de la multiplication d’entreprises sectaires au débordement de foules qui sont laissées aller à cause de l’enthousiasme ; des meetings politiques à la réunion de masses fanatisées... Il semble que tous ces débordements de religiosité donnent la raison à l’auteur de la Condition humaine et qu’ils annoncent le pire à une humanité habituelle à s’entredévorer autour d’idéaux, divinités ou valeurs avec de la renommée d’absolus.
Est-ce que le monde est confiné aux conflits religieux qui se nourrissent du poison mis dans le coin le plus intime de l’être humain ? Et est-ce que quant à la psychanalyse, il est capable de rendre compte de la religion, de ses dérivations sectaires et de ses entreprises totalitaires? Pour répondre à ces questions, nous réviserons premièrement comment est-ce que Freud voit le fait religieux à partir de son expérience clinique et des apports de l’ethnologie et l’histoire. La deuxième partie de l’article se consacrera à commenter, dans le discours freudien, les points qui nous permettent d’introduire la problématique de la lecture qui est faite de la religion et des réflexions que ceci entraîne.
