Acceso usuarios
Jorge Belinsky Abramoff
En el transcurso de un seminario sobre “Corrientes actuales en hitoriografía”, mientras se valoraba la obra de Michel de Certau y, en especial, su visión del aporte freudiano a las relaciones entre historia y literatura, uno de los participantes, visiblemente irritado, exclamó: “¿Por qué siempre tenemos que terminar hablando de Freud?”.
Ignoro si la irritación de nuestro personaje estaba justificada. Pero su pregunta era pertinente, ya que es difícil encontrar un foro, dentro del dilatado campo de las ciencias humanas, donde no se mencione o aluda a Freud. Una presencia tan acusada ha de obedecer a motivos poderosos; el objetivo del presente ensayo es dar cuenta, en parte, de esos motivos.
During a seminar about “Current trends in Historiography,” while Michel de Certau’s work, and particularly his view of Freud’s contribution to the relationship between history and literature, was being assessed, one of the participants, remarkably annoyed, exclaimed: “Why do we always end up talking about Freud?” I don’t know whether his irritation was justified. But his question was pertinent, as it is difficult to find a forum, within the large field of Human Sciences, where Freud is not mentioned or referred to. Such marked a presence has to be due to powerful reasons; the objective of this essay is to partly give an account of these reasons.
Lors d’un séminairesur les “courants actuels en historiographie”, et alors qu’on y évaluait l’oeuvre de Michel de Certau, et, tout spécialement, sa vision de l’apport freudien dans les relations entre histoire et littérature, un des participants, vraissemblablement irrité, s’écria: “Pourquoi doit-on toujours finir par parler de Freud?” J’ignore si la colère de notre personnage était justifiée. Mais sa question était pertinente, étant donné qu’il est difficile de trouver un forum, dans le vaste domaine des sciences humaines, où on ne fasse pas mention ou allusion à Freud. Une présence aussi marquée doit obéir à d’importantes raisons; l’objectifdu présent essai est, en partie, de rendre compte de ces motifs.
En el transcurs d’un seminari sobre “Corrents actuals en historiografia”, mentre es valorava l’obra de Michel de Certau i, en especial, la seva visió de l’aportació freudiana a les relacions entre història i literatura, un dels participants, visiblement irritat, va exclamar: “Per què sempre hem d’acabar parlant de Freud?”.
Ignoro si la irritació del nostre personatge estava justificada. Però la seva pregunta era pertinent, ja que és difícil trobar un fòrum, dintre del dilatat camp de les ciències humanes, on no s’esmenti o al·ludeixi Freud. Una presència tan acusada ha d’obeir a motius poderosos; l’objectiu del present assaig és explicar, en part, aquests motius.
