Acceso usuarios
Francesc Xavier Marín i Torné
Parece ser que, siempre y en todo lugar, las culturas han buscado métodos artificiales para provocar experiencias religiosas. 0, como mínimo, para provocar experiencias con una sintomatología análoga a la religiosa a través de hipnosis, concentración sobre un punto fijo, privación sensorial o de sueño, control de la respiración, ayuno, con la danza o con todo tipo de química... Sea como sea, es innegable la similitud entre lo que la fenomenología de las religiones denomina "estados de conciencia mística" y cierta descripción psicológica de los "estados alterados de conciencia". ¿Pueden provocarse de forma experimental las experiencias religiosas o, por el contrario, la psicología solo puede predisponer al sujeto para que las viva? El estudio de W.James que a continuación se comenta es una obra de lectura obligada para estas cuestiones.
Cultures, in all places an times, seem to have looked for artificial methods to provoke relogious experience. Or, at least, to provoke experiences with similar symptoms to those of religious experience trought hypnosis, concentraiting on one fixed point, sensory or sleep privation, control of respiration, fasting, with dane or any kind of chemical products... In any case, the similarity between what the phonementology of religions calls "states of mystical consciousness" and a certain psychological description of "altered states of mystical consciousness" and a certain psychological description of "altered states of consciousness" is obvious. Can religions experience be provoked experimentally or, on the contrary, psycology can only predispose the subject to live them? The study on William James we present here is a work worth reading of these issues.
On dirait que, toujours et partout, les cultures ont cherché des méthodes artificielles pour provoquer des expériences religieuses, ou, tout au moins, pour provoquer des expériences avec une symptomatologie analogue à la religieuse à travers de l'hypnose, de la concentration sur un point fixe, de la privation sensorielle ou du sommeil, du contrôle de la respiration, du jeûne, à l'aide de la danse ou de tout autre genre de chimie... En tout cas, la similitude entre ce que la phénoménologie des religions nomme "états de conscience mystique" et une certaine description psychologique des "états alternés de conscience" est indéniable. Les expériences religieuses peuvent-elles être provoquées expérimentalment ou, tout au contraire, la psycologie peut-elle ne prédisposer que le sujet pour qu'il les vive? L'étudie de W.James, qui se commente à la suite, est une oeuvre obligée pour toutes ces questions.
Sembla que, sempre i arreu, les cultures han cercat mètodes artificials per provocar experiències religioses. O, si més no, per provocar experiències amb una simptomatologia anàloga a la religiosa a través d’hipnosi, concentració sobre un punt fix, privació sensorial o de son, control de la respiració, dejuni, amb la dansa o amb tota mena de química... Sigui com sigui, és innegable la similitud entre allò que la fenomenologia de les religions anomena “estats de consciència mística” i certa descripció psicològica dels “estats alertats de consciència”. Poden provocar-se experimentalment les experiències religioses o, pel contrari, la psicologia només pot predisposar el subjecte per tal que les visqui? L’estudi de W.James que a continuació es comenta és una obra de lectura obligada per a qui vulgui aprofundir en aquestes qüestions.
