Acceso usuarios
Montserrat Castelló Badia
En la mayoría de los debates, publicaciones, congresos y reflexiones científicas sobre el presente y el futuro de la educación, cuando la atención se centra en los procesos de enseñanza-aprendizaje, destacan, tanto por su frecuencia como por la unanimidad a la hora de considerar su importancia, dos cuestiones que hacen referencia, la primera, a la necesidad de pensar, de considerar que el objetivo fundamental de cualquier proceso de enseñanza-aprendizaje es el de movilizar procesos de abstracción, de reflexión; y, la segunda, al papel que la conciencia juega o debería jugar en el momento de proporcionar un aprendizaje de cualidad. Este artículo analiza las implicaciones que pueden -o que deberían- tener estas cuestiones, a qué nos obliga el hecho de enseñar y de aprender a pensar, cómo se consigue aprender "a conciencia". El trabajo concluye con una reflexión en la que, en relación con las características del contexto sociohistórico en el que se sitúa el debate sobre los retos de la educación en este final de siglo, se argumenta que son precisamente estas características las que dan sentido a las cuestiones analizadas.
Dans la majorité de débats, publications, congrés et réflexions scientifiques sur le présent et le futur de l'éducatión, quand il s'agit de fixer notre attention sur les procès d'enseignement - apprentissage, deux questions sont mises en relief autant pour leur fréquence comme pour l'unanimité de leur importance. Celles-ci font référence premièrement au besoin de penser, de considérer que l'objectif fondamental de n'importe quel procès d'enseignement - apprentissage est celui de mobiliser. des procès d'abstraction, de réflexion; et, deuxièmement au role que la conscience joue ou devrait jouer au moment de faciliter un apprentissage de qualité. L'article analyse les implications que peuvent -ou devraient- avoir ces questions; à quoi nous oblige le fait d'enseigner et d'apprendre à penser, comment réussit-on à apprendre "à conscience ". Le travail se termine par une réflexion sur les caractéristiques du contexte socio-historique dans lequel se situe le débat en ce qui concerne les défis de l'éducation de cette fin de siècle, en argumentant que ce sont précisément ces caractéristiques celles qui donnent un sens aux questions analysées.
In most discussions, publications, con ferences and scientific reflections about the present and future of education, focusing on teaching-learning processes, two issues stand out both for their frequency and the unanimous recognition of their importance. These issues are firstly related to the need to think, to consider that the main goal of any teaching-learning process is that of enhancing processes of abstraction, of reflection; and secondly to the role consciousness plays -or should play- when providing a quality learning. This article analyses the implications that can -or should- imply these issues; what does the fact of teaching and learning to think compel us to do, how can we learn "conscientiously". The paper finishes with a reflection concerning the characteristics of the socio-historical context of the debate with regard to the challenges of education at the end of this century, arguing that these same characteristics give sense to the analysed issues.
En la majoria de debats, publicacions, congressos i reflexions científiques sobre el present el futur de l'educació, quan es tracta de fixar-se en els processos d'ensenyament-aprenentatge, destaquen, tant per la seva freqüència com per la unanimitat a l'hora de considerar la seva importància, dues qüestions que fan referència, en primer lloc, a la necessitat de pensar, de considerar, que l'objectiu fonamental de qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge és el de mobilitzar processos d'abstracció, de reflexió; i, en segon lloc, al paper que la consciència juga o hauria de jugar a l'hora de facilitar un aprenentatge de qualitat. L'article analitza les implicacions que poden -o que haurien de- tenir aquestes qüestions; a què ens obliga el fet d'ensenyar i aprendre a pensar, com s'aconsegueix aprendre "a consciència". El treball es clou amb una reflexió a l'entorn de les característiques del context sociohistòric en el qual se situa el debat sobre els reptes de l'educació en aquest final de segle, tot argumentant que són precisament aquestes característiques les que donen sentit a les qüestions analitzades.
