L'era digital introdueix una nova dimensió de la vida que modifica a les ja existents. Te efectes sobre la subjectivitat i sobre la seva construcció, sobre els vincles familiars i els socials. Els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància actual interpel·len als adults de l'àmbit familiar, de l'escolar, i als professionals en general. S'apunten alguns factors causals com ara una insuficiència de simbolització, la pregnància de la imatge, la laxitud en la funció de govern dels pares, l’esborrament de les diferències. S'analitzen també alguns dels efectes i conseqüències en els infants, les famílies, la escola i l’entorn social. Es posa l’accent en el que necessita l’infant dels pares i dels mestres, principals interpel·lats per la infància de l’era digital. Es subratlla la importància de tenir una posició activa i crítica davant del mon digital per tal de fer front als seus efectes deshumanitzants i als riscs que comporta.
The digital era introduces a new dimension of life that modifies the ones already existing. It has effects on subjectivity and its construction, on family and social bonds. The phenomena, manifestations, and symptoms of today's childhood challenge the adults in the family and school spheres, as well as professionals in general. Several causal factors are highlighted, such as insuficient symbolization, the dominance of images, laxity in parents' governing role, and the blurring of differences. Some of the effects and consequences for children, families, schools, and the social environment are also analyzed. The focus is placed on what children need from parents and teachers, the main parties addressed by childhood in the digital era. The importance of taking an active and critical stance toward the digital world is emphasized in order to confront its dehumanizing effects and the risks it entails.