Ruth Alejandra Taborda, Marina Cuello Pagnone, Agustina Labin, María Isabel Fontao
En el siguiente artículo, exploramos de manera cualitativa las perspectivas de psicoterapeutas argentinas sobre telepsicoterapia con niños durante y después del aislamiento por covid-19. Señalamos fortalezas como continuidad de tratamientos, viabilidad de trabajo con padres y aumento de la creatividad. Advertimos sobre falta de formación, dificultades diagnósticas y terapéuticas, y desafíos éticos. Concluimos en la necesidad de profundizar el conocimiento teórico-práctico para consolidar esta modalidad como opción en el contexto local.
En el següent article, explorem de manera qualitativa les perspectives de psicoterapeutes argentines sobre telepsicoteràpia amb nens durant i després de l'aïllament per covid-19. Assenyalem fortaleses com a continuïtat de tractaments, viabilitat de treball amb pares i augment de la creativitat. Advertim sobre manca de formació, dificultats diagnòstiques i terapèutiques, i desafiaments ètics. Concloem en la necessitat d'aprofundir el coneixement teoricopràctic per consolidar aquesta modalitat com a opció en el context local
In the following article, we qualitatively explore the perspectives of Argentine psychotherapists on telepsychotherapy with children during and after COVID-19 isolation. We point out strengths such as continuity of treatment, feasibility of working with parents and increased creativity. We warn about lack of training, diagnostic and therapeutic difficulties, and ethical challenges. We conclude on the need to deepen theoretical and practical knowledge to consolidate this modality as an option in the local context