Acceso usuarios
Carles Monereo i Font
El artículo parte de la frase atribuida a Kurt Lewin –nada más práctico que una buena teoría– para argumentar que cualquier intervención psicopedagógica rigurosa necesita un fundamento teórico sólido. La ausencia de teoría, recuerda el autor, comporta riesgos: arbitrariedad, dificultad para justificar decisiones, mantenimiento de prejuicios y pérdida de coherencia entre profesionales. Sin embargo, incluso en prácticas complejas como el asesoramiento, siempre se interviene "con sentido"; el problema no es el “para qué”, sino el “por qué” se actúa de una forma y no de otra.El texto distingue tres fuentes principales de conocimiento para los asesores:1) Teorías explícitas o científicas, procedentes de modelos consolidados y basados en investigación. El artículo presenta y compara cuatro enfoques dominantes actualmente en el asesoramiento clínico-asistencial, educativo-colaborativo, socio-comunitario y dialógico.2) Teorías implícitas o creencias, derivadas de la experiencia cotidiana, a menudo resistentes al cambio y con frecuentes sesgos, aunque pueden resultar funcionales en situaciones urgentes.3) Teorías informadas o dialogadas, fruto de la interacción con mentores, colegas, recursos digitales y, más recientemente, con la Inteligencia Artificial Generativa (GEMAI), entendida como un actor dialógico emergente.El artículo concluye subrayando que teoría y práctica son inseparables: toda práctica expresa una teoría, explícita o no. Por tanto, una mala práctica siempre deriva de una mala teoría. La tarea profesional consiste en hacer dialogar ambas dimensiones para mejorar la calidad del asesoramiento.
L’article parteix de la frase atribuïda a Kurt Lewin —no hi ha res més pràctic que una bona teoria— per argumentar que qualsevol intervenció psicopedagògica rigorosa necessita un fonament teòric sòlid. L’absència de teoria, recorda l’autor, comporta riscos: arbitrarietat, dificultat per justificar decisions, manteniment de prejudicis i pèrdua de coherència entre professionals. Tanmateix, fins i tot en pràctiques complexes com l’assessorament, sempre s’intervé “amb sentit”; el problema no és el “per a què”, sinó el “per què” s’actua d’una manera i no d’una altra.
El text distingeix tres fonts principals de coneixement per als assessors:
1) Teories explícites o científiques, procedents de models consolidats i basats en recerca. L’article presenta i compara quatre enfocaments dominants actualment en l’assessorament —clínic-assistencial, educativo-col·laboratiu, sociocomunitari i dialògic.
2) Teories implícites o creences, derivades de l’experiència quotidiana, sovint resistents al canvi i amb freqüents biaixos, tot i que podem resultar funcionals en situacions urgents.
3) Teories informades o dialogades, fruit de la interacció amb mentors, col·legues, recursos digitals i, més recentment, amb la Intel·ligència Artificial Generativa (GEMAI), entesa com un actor dialògic emergent.
L’article conclou subratllant que teoria i pràctica són inseparables: tota pràctica expressa una teoria, explícita o no. Per tant, una mala pràctica sempre deriva d’una mala teoria. La tasca professional consisteix a fer dialogar ambdues dimensions per millorar la qualitat de l’assessorament.
The article starts from the phrase attributed to Kurt Lewin —there is nothing more practical than a good theory— to argue that any rigorous psycho pedagogical intervention needs a solid theoretical foundation. The author recalls that the absence of theory entails risks: arbitrariness, difficulty in justifying decisions, maintenance of prejudices and loss of coherence between professionals. However, even in complex practices such as counselling, one always intervenes “with meaning”; the problem is not the “what for”, but the “why” one acts in one way and not another.
The text distinguishes three main sources of knowledge for counsellors:
1) Explicit or scientific theories, coming from consolidated models and based on research. The article presents and compares four currently dominant approaches in counselling —clinical-assistance, educational-collaborative, socio-community and dialogic.
2) Implicit theories or beliefs, derived from everyday experience, often resistant to change and with frequent biases, although they can be functional in urgent situations.
3) Informed or dialogued theories, the result of interaction with mentors, colleagues, and digital resources, more recently, with Generative Artificial Intelligence (GEMAI), understood as an emerging dialogical actor.
The article concludes by emphasizing that theory and practice are inseparable: all practice expresses a theory, explicit or not. Therefore, bad practice always derives from bad theory. The professional task consists of bringing both dimensions into dialogue to improve the quality of advice.
