Acceso usuarios
El presente trabajo pretende analizar las propiedades psicométricas del cuestionario de autoeficacia emocional (RESE) en población adolescen-te española además de estudiar las relaciones entre la autoeficacia emo-cional y regulación emocional y observar las diferencias según la edad. Han participado 703 adolescentes: 351 varones (49.9%) y 352 mujeres (50.1%) de edades comprendidas entre los 15 y los 18 años (M = 15.86, DT = 0.30). El 49.6% estudia la Educación Secundaria Obligatoria, y el 50.4%, Bachillerato. Se les administraron dos cuestionarios: Regulatory Emotional Self-Efficacy (RESE), que mide la autoeficacia de emociones positivas (POS) y la autoeficacia de emociones negativas; y Emotion Re-gulation Questionnaire (ERQ), que atiende a la reevaluación cognitiva y a la supresión expresiva. Los resultados exploran la validez estructural mediante un análisis comparativo entre cuatro modelos con uno, dos, tres y cuatro factores. La validez convergente y discriminante confirma las relaciones de la reevaluación cognitiva y las emociones positivas y ne-gativas. El análisis diferencial en función de la edad muestra diferencias significativas entre la adolescencia media y la adolescencia tardía en la autoeficacia de las emociones positivas y negativas y en la reevaluación cognitiva. No muestra diferencias significativas en la supresión expresiva. Se confirmó la invarianza configural del instrumento, pero no la inva-rianza métrica. Se concluye que la escala RESE es un instrumento de medida eficaz de la autoeficacia de las emociones positivas y negativas en la adolescencia. Los adolescentes más capaces de manejar las emociones centradas en el antecedente de la experiencia emocional (reevaluación cognitiva) tienen más probabilidades de percibirse eficaces en el manejo de las emociones positivas y negativas. Se discuten los resultados y se relacionan con la investigación precedente.
Aquest treball analitza les propietats psicomètriques del qüestionari d’autoeficàcia emocional (RESE) en població adolescent espanyola, i també estudia les relacions entre l’autoeficàcia emocional i la regulació emocional i observa les diferències segons l’edat. Hi han participat 703 adoles-cents: 351 nois (49.9%) i 352 noies (50.1%) d’edats com-preses entre els 15 i els 18 anys (M = 15,86, DT = 0,30). El 49.6% estudia l’Educació Secundària Obligatòria, i el 50.4%, Batxillerat. Se’ls van administrar dos qüestionaris: Regulatory Emotional Self-Efficacy (RESE), que mesura l’au-toeficàcia davant d’emocions positives (POS) i d’emocions negatives, i l’Emotion Regulation Questionnaire (ERQ), que avalua la reavaluació cognitiva i la supressió expressiva. Els resultats exploren la validesa estructural mitjançant una anàlisi comparativa entre quatre models amb un, dos, tres i quatre factors. La validesa convergent i discriminant confir-ma les relacions entre la reavaluació cognitiva i les emocions positives i negatives. L’anàlisi diferencial segons l’edat mos-tra diferències significatives entre l’adolescència mitjana i la tardana en l’autoeficàcia de les emocions positives i negati-ves i en la reavaluació cognitiva. No es mostren diferències significatives en la supressió expressiva. Es va confirmar la invariància configural de l’instrument, però no la invariàn-cia mètrica. Es conclou que l’escala RESE és un instrument eficaç per mesurar l’autoeficàcia davant les emocions positi-ves i negatives en l’adolescència. Els adolescents més capa-ços de gestionar les emocions centrades en l’antecedent de l’experiència emocional (reavaluació cognitiva) tenen més probabilitats de sentir-se eficaços a l’hora de gestionar emo-cions positives i negatives. Es discuteixen els resultats i es relacionen amb investigacions prèvies.
This work aims to analyze the psychometric properties of the Regulatory Emotional Self-Efficacy (RESE) question-naire in the Spanish adolescent population, study the rela-tionships between emotional self-efficacy and emotional reg-ulation, and to observe differences according to age. Some 703 adolescents participated: 351 male (49.9%) and 352 female (50.1%) between the ages of 15 and 18 (M = 15.86, SD = 0.30), with 49.6% in compulsory secondary education and 50.4% studying for the baccalaureate. Two question-naires were administered. Firstly, the Regulatory Emotional Self-Efficacy (RESE) questionnaire, which measures positive emotion self-efficacy (POS) and negative emotion self-effica-cy, divided into anger management self-efficacy (ANG) and discouragement management self-efficacy (DES). Secondly, the Emotion Regulation Questionnaire (ERQ), which ad-dresses cognitive reappraisal and expressive suppression. The results explore structural validity through a comparative anal-ysis between four models with one, two, three and four fac-tors. Convergent and discriminant validity confirms the re-lationships of cognitive reappraisal and positive and negative emotions. The differential analysis based on age shows signifi-cant differences between middle adolescence and late adoles-cence in self-efficacy of positive and negative emotions and in cognitive reappraisal. It does not show significant differences in expressive suppression. Configural invariance of the instru-ment was confirmed, however, metric invariance was not. It is concluded that the RESE scale is an effective instrument for measuring self-efficacy of positive and negative emotions in adolescence. Adolescents better-able to manage emotions focused on the antecedent of the emotional experience (cog-nitive reappraisal) are more likely to perceive themselves as effective in managing positive and negative emotions. The results are discussed and related to previous research.
