Cada societat permet la constitució d’una sèrie possible de tipus de subjectivitats adolescents i facilita, o no, que aquestes subjectivitats es puguin desplegar i configurar-se amb les possibilitats que els proveeixen els contextos sociohistòrics en què participen. Els efectes de la pandèmia, les múltiples crisis socials de diferent ordre, els mitjans de comunicació, les xarxes d’informació i de mercat, les indústries culturals, els processos de consum i la presència del ciberespai tenen molt a veure en la producció de les subjectivitats contemporànies. L’autora proposa la constitució d’equips terapèutics que proveeixin intervencions que apuntin al que és complex, que no tan sols considerin el que és intrapsíquic, sinó l’efecte del que és intersubjectiu i social. Es proposa aportar un espai libidinitzat que consideri el que és grupal amb les seves possibilitats vinculants de pulsió de vida, dispositius clínics que permetin apuntalar aquests psiquismes límit.