Acceso usuarios
Alberto Spadoni
El autor reflexiona sobre el tratamiento de pacientes con graves trastornos con los que predominan en el analista sentimientos de aburrimiento, inutilidad, exclusión y pérdida de la capacidad de comprender. Se trata de pacientes que no toleran interpretaciones que aludan a la relación entre ellos y el terapeuta y que necesitan la presencia de un analista como un objeto inanimado, prehumano, que proporcione cualidades físicas o sensoriales de contención delicada y no intrusiva. El autor busca respuesta a su contratransferencia y al riesgo de colusión con viñetas del tratamiento de cuatro pacientes.
The author reflects on the treatment of patients with serious disorders, with whom feelings of boredom, uselessness, exclusion and loss of the ability to understand predominate in the analyst. These are patients who do not tolerate interpretations that allude to the relationship between them and the therapist and who need the presence of an analyst as a perhaps inanimate, prehuman object that provides physical or sensory qualities of delicate and non-intrusive containment. The author seeks an answer to his countertransference and the risk of collusion and shares vignettes of the treatment of four patients.
L’autor reflexiona sobre el tractament de pacients amb greus trastorns, amb els quals predominen en l’analista sentiments d’avorriment, inutilitat, exclusió i pèrdua de la capacitat de comprendre. Es tracta de pacients que no toleren interpretacions que facin al·lusió a la relació entre ells i el terapeuta i que necessiten la presència d’un analista com un objecte potser inanimat, prehumà, que proporcioni qualitats físiques o sensorials de contenció delicada i no intrusiva. L’autor cerca resposta a la seva contratransferència i al risc de col·lusió amb vinyetes del tractament de quatre pacients.
